| El viatge interior |
|
Una reflexió sobre el procés de creació L’audiovisual El viatge interior (25 minuts) explica el procés de creació que l’escultor Ángel Camino segueix a la nova sèrie d’escultures i gravats titulada Las cárceles espirituales. Las cárceles espirituales és un altre pas endavant en la llarga trajectòria artística de l’Ángel Camino, caracteritzada per la recerca artística i personal i per l’experimentació, a tots els nivells possibles, en el seu ofici d’escultor (tècnica, materials, forma, volum, espai...). El viatge interior també forma part d’un treball de col•laboració entre l’Ángel Camino i el realitzador Pep Puig, sent la tercera col•laboració que fins ara s’ha produït entre els dos (“GUK”, el primer treball i “Homenatge a Lina Font”, el segon) i va destinat a escoles de formació artística, centres de recursos, universitats i biblioteques. El que vol mostrar El viatge interior no és tant el procés de realització d’una obra acabada i explicada pas a pas, sinó el camí, no gens planer, que ha escollit l’artista. Aquest camí o trajecte està fet de molts moments i estats d’ànim. Ens interessa parlar d’això, dels sentiments, de les sensacions de l’artista davant l’obra que té al davant i el desafia. Volem parlar de la solitud de l’artista, de la seva voluntat de seguir malgrat viure en un món cada vegada més hostil i salvatge, del sofriment i l’alegria durant el procés de creació, dels camins equivocats i de descobertes que obren nous camins per explorar. El viatge interior també és un diàleg de l’Ángel amb ell mateix, en el que l’artista i la persona s’entrellacen de forma inseparable. És un joc de miralls que fa plantejar nombroses preguntes que molt sovint no tenen resposta, que parla del treball fet a partir d’un codi ètic, d’una visió personal del món. L’Ángel és escultor, sempre ho ha volgut ser. Ha viscut i viu radicalment enmig d’un oceà de pedres, nedant a contracorrent, submergint-se fins el fons, bussejant, tal com diu molt encertadament un amic seu, a pulmó lliure. L’audiovisual El viatge interior parteix de la dificultat, a diferència dels dos treballs anteriors, d’intentar explicar conceptes més abstractes. Com en tot audiovisual es tracta de buscar les imatges més adequades per allò que es vol transmetre a l’espectador. El guió d’El viatge interior s’organitza a partir d’un conjunt d’escenes en les que hi apareixen diversos personatges. El personatge central és l’escultor Ángel Camino, representat per ell mateix o per un actor. Com a personatges protagonistes també hi han dues nenes d’entre 8 i 10 anys. Si l’Ángel Camino representa la vessant més física, més corporal de l’escultor, les nenes representen el seu pensament i són la part simbòlica i intangible del procés de creació. Són un eco que posa de manifest les pors, les presons de l’artista, les seves limitacions. Les nenes, tot i aparèixer i desaparèixer al llarg de la història, sempre acompanyen a l’Àngel, són les seves muses, els seus fantasmes, remeten a la infantesa, a la mirada neta i a la llibertat que cal en tot procés de creació. Les nenes es mouen en un espai de llums i ombres, de contorns que es dilueixen. Es mostren visibles a l’ull de l’espectador però invisibles a l’escultor, malgrat tenir-les al seu davant. El diàleg directe entre l’Ángel i les nenes es produeix només en l’espai abstracte dels pensaments de l’escultor. Un altre personatge de l’audiovisual tindrà una aparició més puntual. És l’artesà/ferrer que ajuda a l’Ángel a aprofundir en la tècnica de la forja. L’autenticitat de l’espai que el ferrer ha sabut conservar donarà a l’escena més força expressiva. Per últim, cal considerar també com a personatge un espai natural que presideix i es repeteix al llarg d’El viatge interior. És la muntanya. Tres muntanyes serveixen també com a base de reflexió i simbolitzen aquest diàleg entre obra i escultor. Carrara, el Montseny i Montserrat. Carrara és el cor de la muntanya, és la pedra que es forma, que respira. El Montseny és la pell de la muntanya, l’espai vegetal i animal, de foc que destrueix, crea o purifica. Montserrat és el lloc espiritual, màgic, que ens aproxima a allò transcendent. Per explicar tot això, caldrà utilitzar un sistema d’imatges filtrades per una llum més expressiva, contrastada, feta de contrallums, penombres, d’imatges que es reflecteixen sobre superfícies, d’imatges que s’enfoquen o surten de focus, punts de vista, enquadraments insòlits i alhora coherents amb la història que es vol explicar. Espais de silenci, de solitud, d’ombres, de foscor, de temps transcorregut, de coses que passen fora de camp, etc... Títol: El viatge interior. Una reflexió sobre el procés de creació
Amb el suport de:
|
